L’ARTICULACIÓ DELS CASTELLERS PER A UN OBJECTIU COMÚ

Els castells són el resultat d’una combinació de castellers que s’articulen coordinadament en un sol organisme, adoptant múltiples formes, anomenades estructures. Cada tipus de castell respon a uns coneixements ben estudiats, a la tècnica constructiva, i a una pràctica constant, l’assaig. El resultat d’aquest esforç col·lectiu s’exhibeix públicament a les actuacions. L’objectiu és, no només, carregar el castell, amb l’enxaneta fent l’aleta, sinó també descarregar-lo ordenadament, evitant-ne l’esfondrament, és a dir, sense fer llenya. Com a rerefons de tot plegat, hi ha l’esperit d’esforç i superació col·lectius dels castellers davant un desafiament comú.

PARTS DEL CASTELL

L’estructura bàsica d’un castell està formada per la pinya, base que actua per contrarestar el pes del castell i com a matalàs en cas de caiguda; el tronc, part visible del castell des dels segons fins els dosos; i el pom de dalt, compost pels tres darrers pisos, que són els dosos, l’aixecador o acotxador i l’enxaneta, l’infant que culmina la construcció. En les construccions més altes hi pot haver folre, que se situa per sobre de la pinya; hi poden haver manilles, per sobre del folre. Quan el castell no té cap reforç o menys dels habituals, es denomina castell net o sense folre.